tag:blogger.com,1999:blog-69847694866372734752024-02-21T01:26:45.586+01:00Apunts TossencsUnknownnoreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-2101620429574424342014-06-30T09:59:00.000+02:002014-06-30T10:09:34.830+02:00Sant Martí d'Empúries<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span style="font-size: large;">Sant Martí d'Empúries, una església contemporània de la de Vila Vella, a Tossa, i a la qual s'hi assembla molt. Si la voleu visitar, és a prop de l'Escala.</span></span></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span style="font-size: large;"> </span></span></span></span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/603644_651676764902633_6132451740682788816_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-f-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/603644_651676764902633_6132451740682788816_n.jpg" width="480" /></a></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/t1.0-9/10245571_651676854902624_4961621744173031855_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/t1.0-9/10245571_651676854902624_4961621744173031855_n.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Noteu que són molt semblants en estructura i dimensions. Fins i tot la pedra utilitzada és molt semblant. Aquesta similitud segueix a l'interior. </span></span></span><span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Només a la banda esquerra de la nau hi ha capelles, com a Tossa.</span></span></span></span> </span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/1978804_651677024902607_1075984386078748677_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/1978804_651677024902607_1075984386078748677_n.jpg" width="480" /></a></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"> <span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">La nau és gòtica de 3 voltes, la de Tossa en tenia 4.</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/1966837_651678151569161_8887970640750435706_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/1966837_651678151569161_8887970640750435706_n.jpg" width="480" /></a></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">L'àbsis no és semicircular sinó pentagonal, com a Tossa.</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t1.0-9/603640_651678291569147_5017739327988485933_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t1.0-9/603640_651678291569147_5017739327988485933_n.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Fixeu-vos en els arcs. Són ben iguals que els de Tossa!</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Es conserven molt bé els seua basaments, decorats. Els de Tossa hi són, però molt malmesos.</span></span></span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-a-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xfp1/t1.0-9/1535034_651678434902466_3535324980724116599_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://scontent-a-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xfp1/t1.0-9/1535034_651678434902466_3535324980724116599_n.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Una vista més detallada de la clau de volta de l'àbsis.</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t1.0-9/1800245_651679641569012_4430046845866999631_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xap1/t1.0-9/1800245_651679641569012_4430046845866999631_n.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption"> </span></span><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Visió de la nau i la rosassa.</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/10246479_651680201568956_7284056902014621381_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/10246479_651680201568956_7284056902014621381_n.jpg" width="480" /></a></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span class="fbPhotosPhotoCaption" id="fbPhotoSnowliftCaption" tabindex="0"><span class="hasCaption">Tot plegat, un treball molt semblant al de l'església de Vila Vella, no us sembla?</span></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-a-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/t1.0-9/1512291_651691641567812_404869146182405279_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="353" src="https://scontent-a-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/t1.0-9/1512291_651691641567812_404869146182405279_n.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: large;">Acabem amb una reconstrucció hipotètica de com podria haver estat l'església de Vila Vella en el seu temps, feta per un servidor.</span><br />
<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-43667427168389851852013-11-03T20:34:00.000+01:002013-11-03T21:33:15.894+01:00Menhirs de Tossa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-prn1/1392439_570335483036762_647792746_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="381" src="https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-prn1/1392439_570335483036762_647792746_n.jpg" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Menhir d'en Llach</span><br />
<span style="font-size: large;"><span class="userContent" style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show">N 41° 45.570 E 002° 56.118</span></span> </span></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://s1.wklcdn.com/image_1/34039/4222925/2065552.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://s1.wklcdn.com/image_1/34039/4222925/2065552.jpg" height="381" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Menhir de l'Avi</span><br />
<span style="font-size: large;"><span class="userContent" style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show">N 41° 45.690 E 002° 55.262</span></span> </span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="height: 325px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center; width: 437px;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-ash2/311038_203689926367988_791964616_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="296" src="https://scontent-a-ams.xx.fbcdn.net/hphotos-ash2/311038_203689926367988_791964616_n.jpg" width="396" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">Menhir de Montllor </span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><span class="userContent" style="font-size: small;"><span class="text_exposed_show">N 41° 44.958 E 002° 55.719</span></span><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-61784929779822352072013-10-27T10:21:00.002+01:002013-11-03T21:27:51.172+01:00Pedra Sobre AltraLa Pedra Sobre Altra està catalogada com a paradolmen. A pocs metres, i dins el mateix conjunt megalític, s'eleva una gran formació rocosa natural que caracteritza el monument. Aquest consta de cripta-cova, passadís i túmul. Posseeix un corredor de dimensions superiors al de la Cova d'en Daina (4 m) i va ser construït profitant la gran pedra natural que avui cobreix la
cripta. Els constructors van ampliar la balma que ja havia d'existir o
la van crear en observar les possibilitats que el lloc oferia. Fou excavat a principis dels anys 80 per Lluís Esteva Cruañas, J. Tarrús Galter i E. Fa Tolosanes. El material trobat va ser escàs: El més important es redueix només a dos fragments d'un vas carenat i una fulla de sílex. Estaven enfront de l'entrada de la cripta, a 15 cm. de la roca del fons. A la banda de Tossa hi ha gravat el nom de la Vila i la data de 1799, ja que la formació rocosa ha estat històricament termenal entre Tossa i Llagostera tot i que actualment (segons les dades de l'ICC) tota ella queda dins el terme de Tossa.<br />
La llegenda diu que les pedres de dalt de tot són basculants i es poden moure per una sola persona dreta al capdamunt.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNTZfWBpkyfTbihMOUjwoZrYkuDZ0kZuCZRtIwLKHje3-mBpZ6-Ll15EnDKJj0-b_L5A-v7hojxPT89b11lEmaxJpJRaARHz0Jwos2fLv_yItXP4kYrT6UJcLpz7l1hwe-SVP3803AbGch/s1600/IMG_20131103_162535.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNTZfWBpkyfTbihMOUjwoZrYkuDZ0kZuCZRtIwLKHje3-mBpZ6-Ll15EnDKJj0-b_L5A-v7hojxPT89b11lEmaxJpJRaARHz0Jwos2fLv_yItXP4kYrT6UJcLpz7l1hwe-SVP3803AbGch/s1600/IMG_20131103_162535.jpg" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: center;">
Pedra Sobre Altra </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img.geocaching.com/cache/0c902299-e6b6-4045-b117-e0ed1197ccf5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQFVpEF4QGrUyJ9nttv1duryaXHgtAdiVL_XD83K6bEVuhhjbUaTBtGhyzAtfdx4bbrIDnm1DDw_SdJpaOmdQhf54JBCjlEavPo45daEHUEr2odZMishyXCc4LxsLO7N3nhN36gJN-l8B/s1600/IMG_20131103_162144.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgQFVpEF4QGrUyJ9nttv1duryaXHgtAdiVL_XD83K6bEVuhhjbUaTBtGhyzAtfdx4bbrIDnm1DDw_SdJpaOmdQhf54JBCjlEavPo45daEHUEr2odZMishyXCc4LxsLO7N3nhN36gJN-l8B/s1600/IMG_20131103_162144.jpg" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada a la cripta</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img.geocaching.com/cache/0c902299-e6b6-4045-b117-e0ed1197ccf5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<span title="Latitude">Coordenades: 41° 45′ 38″ N</span>, <span title="Longitude">2° 56′ 25″ E</span><br />
Tipus de sepulcre: Paradolmènic, és a dir, en part natural i en part artificial.<br />
Longitud màxima (mesura interior): 6,60 m.<br />
Amplada màxima (mesura interior): 2,20 m. a la cripta i 1,20 al passadís.<br />
Alçada màxima de les lloses: 1,66 m.<br />
Amplada màxima de les lloses: 1,30 m.<br />
Gruix màxim de les lloses: 0,60 m.<br />
Orientació: Sud-oest (233°); forçada per la utilització d'elements naturals.<br />
Coberta: Bloc granític natural, irregular, de 4,8 per 3 per 4 m. aproximadament.<br />
Eixos del túmul: El transversal mesura uns 8 m. i el longitudinal uns 6, des de l'entrada de la cripta.<br />
Alçada del túmul: 1,60 m. aproximadament.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-vmZ_pj6aNmAlcPkUZIlY4iSZ8Y7-zo84rbchhs4K7mQWgoSpE-7HFf2t1f2UBeLmKNfnRzooljAruzG6Yi1_WNJE-dLHSa0VhqQkL_ajH5tVSN4tsGLl8GClPWSgqi1dz0S1jNXLCAvJ/s1600/IMG_20131103_161646.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-vmZ_pj6aNmAlcPkUZIlY4iSZ8Y7-zo84rbchhs4K7mQWgoSpE-7HFf2t1f2UBeLmKNfnRzooljAruzG6Yi1_WNJE-dLHSa0VhqQkL_ajH5tVSN4tsGLl8GClPWSgqi1dz0S1jNXLCAvJ/s1600/IMG_20131103_161646.jpg" height="214" width="286" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Basament de les pedres de dalt</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="height: 233px; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center; width: 293px;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GSxFliVkKsG17Ran7B4vlH2mcbzyiiu3aG0PqJkDh5J99oJI_hcPAkgZ_fK9MnZ3yAinHP4MifnqN8JhCMB-l9k1ox0HoKv_jc3eFT6VU_FFxkaqrqzO9MAu1QCEAOeuGc24W1H5UYmH/s1600/IMG_20131103_160753.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4GSxFliVkKsG17Ran7B4vlH2mcbzyiiu3aG0PqJkDh5J99oJI_hcPAkgZ_fK9MnZ3yAinHP4MifnqN8JhCMB-l9k1ox0HoKv_jc3eFT6VU_FFxkaqrqzO9MAu1QCEAOeuGc24W1H5UYmH/s1600/IMG_20131103_160753.jpg" height="213" width="284" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Inscripció a la banda de Tossa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-80688190901760730242013-10-26T23:19:00.004+02:002023-01-29T20:34:10.906+01:00Els camins antics de Tossa, II<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;">Descobrirem ara quines eren les principals vies terrestres d’accés a aquesta apartada i tranquil•la Vall de Tossa:</div>
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;">El camí principal d’accés a la Tossa altmedieval era el que unia les
parròquies de St. Vicenç de Tossa (actual St. Benet) i St. Romà de
Lloret (actualment Les Alegries): El camí que, passant per Can Samada
(llavors mas Samasada), puja pel coll de Sa Palomera, passa per Can Sota
i arriba a Lloret per l’antic abocador. Segons els documents més antics
(de l’any 1001), en algun punt del camí hi havia una fonda o hostal
anomenat “La Parada de Sesemond”. Aquesta era la via principal de
connexió entre Tossa i Lloret fins la construcció de l’actual carretera i
podria ser de creació medieval, car connectava dues parròquies. Per
altra banda, el sepu<span class="text_exposed_show">lcre romà de Lloret
podria indicar l’existència d’una altra ruta molt més antiga que hauria
seguit un traçat més proper a la costa, ja que aquests monuments
funeraris es solien situar al costat dels camins, la qual podria haver
connectat les vil•les romanes de Lloret amb les del Mas Carbotí i la
Dels Ametllers.</span></div><span class="userContent"><div style="text-align: justify;">De l’actual St. Benet sortien altres camins vers l’exterior:</div><span class="text_exposed_show"><div style="text-align: justify;">Un que devia conectar les parròquies de St. Vicenç i St. Lionç. Aquest
baixava cap al mar però abans d’arribar-hi s’enfilava cap al Coll del
Sastre: És l’actual GR-92 el qual, arribant a la Mare de Déu de Gràcia,
es bifurca en dues rutes, una cap a Sant Grau i l’altra cap a Cadiretes.
La primera, devia pasar per l’actual Santuari de St. Grau, conectava
amb la parròquia de St. Lionç i arribava a St. Feliu per la costa
(encara es conserva un tram empedrat, tot i que molt malmès). La segona,
devia pasar pel Puig i pel Castell de Montagut, a partir del qual o bé
arribava a St. Feliu per l’interior o bé es retrobava amb el camí
anteriorment esmentat per arribar a St. Feliu per la costa. Aquest camí
sembla ser d’orígen romà.</div><div style="text-align: justify;">Un altre camí s’enfilava cap a Vilademont,
passava prop del Gorg Gitano, s’internava cap al mas Bandrich i
arribava a Llagostera per la Font d’en Dalmau i l’actual urbanització
Fontbona.</div><div style="text-align: justify;">I encara segurament n’hi havia un altre que pujava fins a
Terra Negra i enllaçava amb Caulés Vell, Sta. Seclina i Caldes de
Malavella, més o menys la mateixa ruta que segueix el Pelegrí
actualment.</div><div style="text-align: justify;">Aquests eren els camins de la Tossa altmedieval, però
hem de tenir sempre present que fins l’arribada del ferrocarril, la
veritable via de comunicació arreu del món va ser l’aigua dels mars i la
dels rius. I si no, penseu: Què costa menys, carregar una barcassa i
deixar-se portar pel vent o la corrent d’un riu o carregar-se l’esquena i
començar a pujar i baixar muntanyes?</div> <br /> Camins antics de Tossa i terme municipal:</span></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqSRKIRKds7bzSbKyuXHdCHA5jf-iwLSdk8JsWNQhyeP3mv-gIyXOa1qAgGpyhEI19oZqRT9bHNKrDlfQ-b-O23TzsCtiV6qnUFv3bjlVuT1EfXSWuBOTzd3ASh0T0yS_YhyWVcU-p3k7kCEGyFBMefnQuY9oF6cx_ivusEuAQQZF-yM-oxmucgaKZiw/s815/Camins.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="815" height="431" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqSRKIRKds7bzSbKyuXHdCHA5jf-iwLSdk8JsWNQhyeP3mv-gIyXOa1qAgGpyhEI19oZqRT9bHNKrDlfQ-b-O23TzsCtiV6qnUFv3bjlVuT1EfXSWuBOTzd3ASh0T0yS_YhyWVcU-p3k7kCEGyFBMefnQuY9oF6cx_ivusEuAQQZF-yM-oxmucgaKZiw/w533-h431/Camins.png" width="533" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-91916317663074611582013-10-26T23:18:00.003+02:002023-01-29T20:34:28.694+01:00Els camins antics de Tossa, I<div style="text-align: justify;">Actualment, residir en una zona ben comunicada és un gran avantatge per
a qualsevol comunitat i estar en una zona ben transitada, el somni de
qualsevol establiment comercial. Però no sempre ha estat així! Ans al
contrari, durant els segles en que la civilització decaigué, el millor
que et podia passar era viure en un indret el més allunyat possible de
les principals vies de comunicació. Per qué? Per que per elles
transitaven pocs clients potencials i molts aventurers, lladres i
exèrcits amics o enemics: En qualsevol cas, ningú que t’aportés res de
bo. El mar era la via de comunicació més important i estava infestat de
pirates. És per això que Tossa, com molts altres pobles de la costa,
estava inicialment situada lluny del mar, segurament a la zona de l’<span class="text_exposed_show">actual
St. Benet, primitiva parròquia de Sant Vicenç (veure apunts anteriors).
De fet hem de pensar, quan ens queixem de les males comunicacions que
històricament ha patit la nostra vila, que aquest aïllament devia ser un
gran privilegi durant l’Edat Mitjana i que els tossencs d’aquells
segles devien quedar força al marge dels conflictes terrestres, havent
de preocupar-se només del que poguéssin provenir del mar. Les principals
vies de comunicació terrestres dels segles IX-XII eren les antigues
vies romanes, la més important de les quals era la Via Augusta
(Roma-Cadis!), que seguia més o menys l’actual traçat de l’AP-7,
comunicant Tarragona amb la Gàl•lia i, finalment, amb la capital
imperial. Durant segles, la Via Augusta fou l’autèntica espina dorsal de
les comunicacions de la Catalunya Vella: D’ella sortien els ramals
secundaris que s’endinsaven al territori, vers l’interior o vers el mar,
alguns dels quals permetien (amb dificultat) arribar fins a la Vall de
Tossa.</span></div><span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"></span>
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"><span class="text_exposed_show"> </span></span></span><br />
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"><span class="text_exposed_show"> La Via Augusta al seu pas per Catalunya:</span></span></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixDGopqJTKpc_CpOxgD0ZvFAkfrl88ojaH3-z-oHKqSw1hBOKhZG6kGyo9p6p8pccji0SVBBeJYsaTzn_2sO2w66d5Omh_Twx3lstNPScnC4eXA_iuxT8GE-htlsRzjk8G5vdUN_h-xtY/s276/1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="262" data-original-width="276" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixDGopqJTKpc_CpOxgD0ZvFAkfrl88ojaH3-z-oHKqSw1hBOKhZG6kGyo9p6p8pccji0SVBBeJYsaTzn_2sO2w66d5Omh_Twx3lstNPScnC4eXA_iuxT8GE-htlsRzjk8G5vdUN_h-xtY/w442-h420/1.jpg" width="442" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-87105657546855015342013-10-25T20:00:00.001+02:002023-01-29T20:32:22.899+01:00Els termes de Tossa, III<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;">Dediquem un darrer apartat a la curiositat d’establir els límits últims
del nostre terme a N, S, E i W, sempre segons les dades de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya.</div>
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;"><br /></div><span class="userContent"><div style="text-align: justify;">Començarem per tramuntana: Una breu
ullada al terme ens farà veure que el punt més al Nord ha d’estar en
algun indret de Terra Negra. Efectivament, la fita situada a la banda de
Llagostera (2), a 41°46'25.71"N, és el punt més septentrional de Tossa,
124 metres més al N que la fita de la banda de Vidreres (1) i 176 més
que el terme de Ses Modegueres (3). No heu notat que a Terra Negra
sempre hi fa més fred? Això és per la seva proximitat al Pol Nord.</div> <span class="text_exposed_show"><div style="text-align: justify;">Girem ara la vista cap al Sud: A la llunyania hom contempla la vasta
mar i allà, a la costa, és on haurem de cercar l’extrem de migdia del
terme. La Cala Morisca, gairebé tota ella dins el terme de Tossa, sembla
ser l’indret més meridional… Però si ens hi fixem bé veurem que,
seguint la costa cap a Tossa, a pocs metres de la Cala Morisca i sortint
del Cap de Bou, el cap que la separa de Porto Pi, l’escull de Ses
Figueretes arriba una mica més al Sud, a 41°42'17.80"N. Heus aquí el
punt tossenc més proper a l’equador!</div><div style="text-align: justify;">Dirigim ara la vista a llevant
per a veure clarament que la cala de Vallpresona constitueix el punt més
oriental de la nostra vila, car en ella desemboca el Torrent de
Vallpresona, que marca el límit entre Tossa i Sta. Cristina d’Aro
(recordem que Tossa no limita amb St. Feliu!). La major part de la cala
pertany a Sta. Cristina. Just davant de la desembocadura del torrent
emergeix l’illot de Sa Galera: És a 2°58'19.83"E, uns 100 mts. més a
l’Est que la platja i, si fós tossenc, constituïria un bonic límit
oriental per a la nostra vila. Per desgràcia no sembla ser aquesta la
realitat i, segons tots els indicis de què disposo, l’illot pertany al
poble veí. Haurem de cercar, doncs, a la part tossenca de la cala, que
queda tancada pel rocam de la Punta de Vallpresona, de la qual l’indret
anomenat Es Barco (2°58'15.87"E) és lleugerament més oriental que la
desembocadura del Torrent de Vallpresona, esdevenint així el punt més a
l’Est del terme de Tossa (fins el dia que ocupem Sa Galera!).</div><div style="text-align: justify;">Acabarem mirant a ponent i fixant la vista segurament al terme més
ferèstec i aïllat, el nostre particular far-west: El Terme Rompagut
(2°52'1.00"E), que és l’indret de Tossa situat més a l’Oest… però per
poc, ja que supera Terra Negra per només 300 mts!</div><div style="text-align: justify;">Aquests són doncs els límits extrems del nostre terme dins els quals neixen, viuen i moren els tossencs. Amén.</div></span></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil7XWrfzssv0Gcdq2LxtObSeQey86EXweDqy-rBDTxOOBU648TkYIjESyPsHAQpLdZwZOvPzXzI7TP5pU1YERAnI5OWT3PXmnwzd08uTKbR-arxxyZbggHcbqm3jyUPhoB-DMh-ma6IyjnAhFKcxCWlu8bJEerIQoLT0pA7l0BdhzqIXYeOEbUSA0o3g/s796/Termes%20de%20Tossa%203.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="796" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil7XWrfzssv0Gcdq2LxtObSeQey86EXweDqy-rBDTxOOBU648TkYIjESyPsHAQpLdZwZOvPzXzI7TP5pU1YERAnI5OWT3PXmnwzd08uTKbR-arxxyZbggHcbqm3jyUPhoB-DMh-ma6IyjnAhFKcxCWlu8bJEerIQoLT0pA7l0BdhzqIXYeOEbUSA0o3g/w430-h356/Termes%20de%20Tossa%203.png" width="430" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-53013065167098015142013-10-25T19:57:00.006+02:002023-01-29T20:36:58.453+01:00Els termes de Tossa, II<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;">Continuem recorrent els límits de Tossa, com hem dit a la primera part,
seguint les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i les
denominacions que ens dónen autors com Salvi Gascons i Mario
Zucchitello. Encararem ara al termenal de ponent de la vila, el que
limita amb Lloret primer i amb Vidreres després i que ha creat alguna
controvèrsia recent amb els veïns de Lloret. Al final donaré les
coordenades aproximades d’algunes fites (segons l’ICC) i un enllaç amb
més dades, algunes diferents de l’ICC, sobre tals fites.</div>
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><div style="text-align: justify;">Començarem
arràn de mar, a la Cala Morisca, petita cala amagada darrera Porto Pi,
que resta dividida entre tossencs i lloretencs tot i que els primers ens
en portem la major part. Des del mar el terme s’enfila abruptament vers
el Turó de la Morisca i des d’aquí, creuant la carretera de Lloret uns
metres més enllà del mirador arriba al Puig S’Abei (o Puig de l’Abella),
que és el turó que queda just a sobre d’una antiga pedrera, vora la
carretera. Segons l’ICC, la fita corresponent no arriba a ser al cim del
puig on sí que hi ha una gran pedra que sembla haver estat treballada
per a recollir l’aigua de la pluja. Des d’allà, el termenal segueix en
direcció NW cap al terme de Set Forats, que jo recordo haver vist fa
molt de temps, dit així pels 7 forats disposats sobre la fita com en un
dau. Segons unes altres informacions (consulteu l’enllaç abans esmentat)
la fita podria estar uns metres abans del punt que indica el termenal
de l’ICC. En aquest cas i en el d’algun altre terme, al final donaré les
possibles ubicacions alternatives. Des de Set Forats el límit gira vers
l’oest cap al Terme Senyor i des d’aquí, en angle recte cap al N, ens
porta fins al terme de l’Era des Cantó, al coll de Sa Palomera, pas
tradicional de l’antic camí entre Tossa i Lloret. Noteu que aquest camí
enllaçava les primitives parròquies d’ambdues viles: Les actuals ermites
de Sant Benet i Les Alegries, allunyades del mar a causa de la
pirateria (veure apunts anteriors). Tossa s’endinsa encara més a l’oest,
passant per La Fermina i arribant al seu límit occidental: El llunyà
Terme Rompagut, del qual també donarem coordenades alternatives i on
deixem el veïnatge amb Lloret per a prendre’l amb Vidreres. El termenal
retrocedeix ara de nou cap al NE, passant pel Terme de Sa Borrassa (també escrit Porrassa), situat damunt del puig que li dona nom i que encara conserva la fita històrica, tot i que força malmesa. Baixa ara el terme fins la fondalada on corre Sa
Riera, just davant dels Mals Passos. Que jo sàpiga, no es conserva la fita. Des d’aquí, el termenal segueix amunt el curs de la Riera la
qual, segons l’ICC, no fa de frontera ja que les dues ribes serien
tossenques, tot i que uns pocs metres més enllà ja començaria el poble
veí. D’aquí que totes les muntanyes que queden a l’altra banda de la
riera des d’uns 500 mts. abans de la Pedrera d’en Balmanya fins a Terra
Negra… són Vidreres! De fet, el Pelegrí en realitat no surt i entra al
terme de Tossa des de Terra Negra sinó que, quan puja pel camí antic, en
surt molt abans, passa per Vidreres i torna a entrar a Tossa pocs
metres abans de la Pedra del Pelegrí. Per tant, digueu-li a qui li toqui
ser Pelegrí que passi sempre per la carretera, mai pel camí!</div><span class="userContent"> <br /> Coordenades aproximades de les fites més importants (segons l’ICC):<br /> <br /> FITA 8: 41°42'23.12"N 2°53'31.42"E<br /> FITA 9: 41°42'52.99"N 2°53'31.31"E<br /> FITA 10: 41°43'15.66"N 2°53'13.94"E*<br /> FITA 11: 41°43'17.29"N 2°52'49.40"E**<br /> FITA 12: 41°43'56.44"N 2°52'50.73"E<br /> FITA 13: 41°44'45.95"N 2°52'1.00"E***<br /> FITA 14: 41°45'22.66"N 2°53'7.84"E<br /> <br /> * També podria ser a 41°43'10.41"N 2°53'18.47"E<br /> ** També podria ser a 41°43'17.11"N 2°52'57.58"E<br /> *** També podria ser a 41°44'44.07"N 2°52'2.20"E o 41°44'45.67"N 2°52'10.21"E<br /> <br /> Coordenades alternatives d’algunes fites entre Tossa i Lloret:<br /> <a href="http://legislacion.derecho.com/resolucio-gap-3641-2010-03-noviembre-2010-departament-de-governacio-i-administracions-publiques-3071050" rel="nofollow nofollow" target="_blank">http://<wbr></wbr><span class="word_break"></span>legislacion.derecho.com/<wbr></wbr><span class="word_break"></span>resolucio-gap-3641-2010-03-novi<wbr></wbr><span class="word_break"></span>embre-2010-departament-de-gove<wbr></wbr><span class="word_break"></span>rnacio-i-administracions-publi<wbr></wbr><span class="word_break"></span>ques-3071050</a></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy8QC8LlGkvE5JS7yE94mdjkVgH2pVgK_FKw2b7yBOSfEjsETjNLHTyLbye6xWhmelyUWD2OSFkOcU0ysJi4kinbgvhoEnZDyRzwgMyVAmQxGyGq66c6D7zHlNQEgc1uG_Y_ROadRla2oYgY4qbeyQUYdLKBe0sbrI3JifBvJu6lHNY7VVWi-BcJk4eg/s4000/20230129_155638.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4000" data-original-width="1800" height="653" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy8QC8LlGkvE5JS7yE94mdjkVgH2pVgK_FKw2b7yBOSfEjsETjNLHTyLbye6xWhmelyUWD2OSFkOcU0ysJi4kinbgvhoEnZDyRzwgMyVAmQxGyGq66c6D7zHlNQEgc1uG_Y_ROadRla2oYgY4qbeyQUYdLKBe0sbrI3JifBvJu6lHNY7VVWi-BcJk4eg/w294-h653/20230129_155638.jpg" width="294" /></a><b><i>Fita de Sa Borrassa</i></b></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-79168042973048656582013-10-25T19:53:00.006+02:002023-01-29T20:30:47.959+01:00Els termes de Tossa, I<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">El termenal tossenc és força complicat de seguir i varia segons les
fonts. Les dades del límit municipal que dono són les de l’Institut
Cartogràfic de Catalunya (ICC) que, suposo, són les oficials. Hi ha,
però, alguns límits que no coincideixen amb els tradicionals, per
exemple a Terra Negra, on segons l’ICC en cap punt coincideixen 4 pobles
sinó 3. Segons s’ha dit des de sempre, el terme de Caldes arriba a
Terra Negra en un angle que es va empetitint fins que només el vértex
assoleix la confluència amb els altres 3 termes mentre que l’ICC li dóna
l’amplada justa per a deixar Llagostera sense contacte amb Vidreres. En
quant a la denominació dels termes, que és la qüestió més espinosa,
segueixo la que dóna Salvi Gascons i Bassas al llibre “Tossa i el seu
Pelegrí”. Crec que les denominacions termenals són sobretot fruit de la
tradició i en aquest aspecte dit autor ens ha de merèixer la major
confiança. També tinc en compte les referències que ens dóna Mario
Zucchitello a “Tossa: La formació d’una vila”. Òbviament, les meves
dades poden ser subjectes a discussió i estaré molt content de
rectificar-les si s’escau. Al final donaré una llista amb les
coordenades aproximades de les fites més importants (sempre segons
l’ICC) per si algú en té constància o les vol cercar. Jo en vaig veure
alguna fa molt de temps (Set Forats) però m’han comentat que moltes han
desaparegut, probablement robades, ja que es tracta de pedres antigues i
bellament treballades. Una autèntica llàstima.</div><div style="text-align: justify;">Iniciarem el viatge
al coll de Terra Negra, punt d’entrada principal a la Vall de Tossa i
naixement de la nostra riera. Aquest terme destaca per que, segons la
tradició, en un determinat punt coincidirien els municipis de Tossa,
Vidreres, Llagostera i Caldes (tot i que, com hem dit anteriorment,
l’ICC ho descarta). En la recerca de l’indret exacte, qui escriu hi va
participar directament juntament amb companys de Llagostera. Segons la
seva documentació, que es remuntava a l’atermenament militar del s.XIX,
el punt exacte és actualment dins la carretera, just on arrenca el camí
que puja cap a Can Mundet i Caulés. No és doncs allà on hi ha el modern
monòlit, que fou col•locat de manera merament simbòlica.</div><div style="text-align: justify;">Des de
Terra Negra i en sentit E, es situen els Termes Alts, que segons Salvi
Gascons són el Terme Blau, Ses Modegueres i Tranquinell, aquest darrer
confirmat per la toponímia de Llagostera. A la seva zona trobaríem el
Molí d’en Rissech i la Font d’en Dalmau. Des d’aquí saltem en línea
recta fins a Cadiretes, però no al Puig, que queda gairebé tot ell dins
el terme de Tossa, sinó uns 54 metres més al NNE que és on hi hauria
d’haver la fita corresponent (el que hi ha al Puig és un Punt Geodèsic,
dels quals algún dia en parlarem). Des d’allà el termenal gira gairebé
en angle recte i passa just pel Menhir d’en Llach, que sí que fa de
fita, fins la Pedra Sobre Altra que, com el Puig, no és terme tot i que
molta gent s’ho pensa i hom parla d’inscripcions a la seva cúspide.
Sempre segons l’ICC, el paradòlmen queda tot ell dins Tossa i el terme
es situaria més al NE, vora un dipòsit d’aigua avui enrunat. El termenal
avança ara bastant cap al NE, voreja el castell de Montagut (actualment
dins el terme de Llagostera) fins topar amb... Santa Cristina d’Aro!
Sabíeu que Tossa no limita amb Sant Feliu? Des d’aquí el terme segueix
el torrent de Vallpresona fins al mar.</div><div style="text-align: justify;">Al proper capítol resseguirem la banda de ponent del terme, des de Cala Morisca fins a Terra Negra.</div> <br /> Coordenades aproximades de les fites més importants (segons l’ICC):<br /> <br /> FITA 1: 41°46'21.67"N 2°52'14.68"E<br /> FITA 2: 41°46'25.71"N 2°52'19.32"E<br /> FITA 3: 41°46'20.06"N 2°54'24.51"E<br /> FITA 4: 41°46'7.32"N 2°54'58.48"E<br /> FITA 5: 41°45'27.13"N 2°55'42.96"E<br /> FITA 6: 41°45'40.19"N 2°56'29.16"E<br /> FITA 7: 41°46'7.63"N 2°56'58.53"E</span></span></div><div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}"><span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"><br /></span></span></div><div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkp4EXQb6wZe1ukk-dKuD8waW7dCc6T2IcoGBVU5XlVx3f3hF3kPDG3BCkLtgICskGg1s9dcroFdanwWnrCUtsYlyKjH71sgEPynUh7CfNq2r16luoSFX4_ekAbQzAPgyX6Um1g1tlzktcHGMTzzIzF-rNKEm3eqwmXfCf5iB3JphrA4adNrawpPLr6Q/s796/Termes%20de%20Tossa%202.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="659" data-original-width="796" height="351" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkp4EXQb6wZe1ukk-dKuD8waW7dCc6T2IcoGBVU5XlVx3f3hF3kPDG3BCkLtgICskGg1s9dcroFdanwWnrCUtsYlyKjH71sgEPynUh7CfNq2r16luoSFX4_ekAbQzAPgyX6Um1g1tlzktcHGMTzzIzF-rNKEm3eqwmXfCf5iB3JphrA4adNrawpPLr6Q/w424-h351/Termes%20de%20Tossa%202.png" width="424" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>
<br /><div><br /></div><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-63071423703505771462013-10-24T19:24:00.005+02:002013-10-24T22:35:24.233+02:00El sistema defensiu de la Tossa Altmedieval, III<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">III. Les construccions terra endins<br /> <br />
Ja hem esmentat que el nucli de la Tossa d’aquells segles era l’actual
ermita de Sant Benet, llavors parròquia de Sant Vicenç. L’indret és
situat al mig de la vall i no és possible veu-re’l des del mar, cosa que
presentava avantatges però també inconvenients: Els pirates no et véien
des de la costa però tu no véies les senyals de les torres. Així que hi
devia haver més punts de control terra endins que sí véien el mar. Una
mica més amunt, en direcció a Montllor, trobem les restes d’una
misteriosa esglèsia i un nom: Vilademont, l’indret on la tradició
explica que s’amagaven els qui fugien de la zona de St. Benet quan
s’ensumava algun perill (veure apunts anteriors). Aquí la visibilitat és
millor, per<span class="text_exposed_show">ò encara ho és més sobre el
turó que domina el paratge: El Gorg Gitano, un indret excepcional amb
connexió visual directa amb Pola, el Mont Guardi i gairebé tota la vall.
Situat molt a prop de Montllor Petit, només li resta invisible la part
més oriental del terme, Sant Lionç i Sant Grau. Al cim del Gorg Gitano
hi ha els fonaments d’una altra torre que centralitzava el sistema
defensiu: Es tracta d’una construcció rectangular i força més gran que
les torres de guaita habituals, construïda aparentment més tard que les
torres de la costa. Potser fou dissenyada per a costituïr un darrer
refugi, podent acollir en cas de necessitat les poques famílies que
haguéssin pujat a Vilademont. Com que des d’aquí no es veu St. Benet,
tapat pel Puig Pollastre, és probable que al cim d’aquest puig hi hagués
alguna altra talaia (que no s’ha conservat) que servís d’enllaç entre
els dos punts. Així, una possible seqüència de les alertes podría haver
estat: Pola-Mont Guardi-Gorg Gitano-Puig Pollastre-St. Benet. Un sistema
força complex i que requeria una logística considerable. Finalment, una
talaia natural per a controlar els Termes Alts i el camí de Llagostera
podía ser el Puig Castellet, com el seu nom suggereix, un turó coronat
per grans pedres on potser s’hi haurien bastit algunes estructures
precàries, que no s’han conservat.<br /> La construcció del castell, les
primeres muralles i la nova parròquia al Mont Guardi arràn de la Carta
de Poblament de 1186 traslladaren els pobladors cap a la costa i les
guàrdies de l’interior decaigueren.<br /> I la Torre des Moros, us
preguntareu? Doncs és molt posterior, del s.XVI i edificada per ordre de
Felip II (Felip I D'Aragó!), englobada en una línea de torres que
reforçava la vigilància de tota la costa i servia també per traslladar
les alertes del Mont Guardi al qui eren terra endins i no les podien
veure. Ni la batalla de Lepant (el 1571) acabà definitivament amb la
pirateria, que seguí actuant a la costa catalana fins ben entrat el
segle XVII.<br /> <br /> El sistema defensiu altmedieval:</span></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-prn1/292814_401985786538400_418967351_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-prn1/292814_401985786538400_418967351_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-70795573961235321222013-10-24T19:23:00.005+02:002013-10-24T19:23:40.597+02:00El sistema defensiu de la Tossa Altmedieval, II<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">II. Les construccions a la costa<br /> <br />
Segons els més antics documents conservats, el límit del terme de Tossa
a llevant el marcava “el Far” o “Muntanya de Tossa”, indret que sembla
correspondre al castell de Montagut, just a sobre de Sant Grau, avui
enrunat i dins el terme de Llagostera. A ponent, es situava el castell
de Sant Joan de Lloret (construït cap al 1079 sobre el penya-segat entre
Lloret i Fenals. Per cert, la parròquia original de St. Romà era terra
endins, on ara hi ha l’actual ermita de Les Alegries). Entre ells, per a
protegir la badia i la vall de Tossa, es situaven almenys dos punts
defensius: La Guàrdia de Pola i el Mont Guardi.<br /> El Cap de Pola és un indret habitat des de molt antic, car ja hi ha rastres d’un poblat ibèric <span class="text_exposed_show">a
l’època de la República Romana. Ja el 966, segons consta a l’acta de
donació del comte Miró, hi havia construccions defensives i de guaita.
El 1218 apareix esmentat com a “Guàrdia de Pola”. La fortalesa avui
enrunada de Pola aparenta ser alguna cosa més que una simple torre i
presenta diverses fases de construcció i ampliació. Devia ser doncs un
punt important i estratègic, en línia visual amb Sant Feliu al nord i el
Mont Guardi al sud. És sorprenent que en quest darrer indret, l'actual
Cap de Tossa, no hi consti documentada cap torre de guaita tot i ser una
talaia formidable i vital per a la vigilància de la badia i la vall. No
és fins al segle XII, amb la Carta de Poblament de 1186, quan apareix
esmentat com a “Mont Guardi”, és a dir, lloc on hi ha una guàrdia. La
lògica indica doncs que, tot i no aparèixer als documents dels segles
X-XI, allà on ara hi ha el far i abans que ell un castell (o més avall, a
la Torre de la Pòlvora, avui mig enrunada), hi havia hagut alguna
construcció defensiva o de vigilància en línea visual amb Pola i Lloret.
I no és descartable que a altres indrets de la costa hi hagués més
punts defensius, potser molt precaris (estructures de fusta) i que no
han deixat cap rastre.<br /> Totes aquestes torres i punts de vigilància
transmetien els senyals convinguts (segurament mitjançant fum de dia i
foc de nit) entre elles i cap a l’interior, per alertar els habitants
del perill que s’acostava.<br /> <br /> Reconstrucció de la Guàrdia de Pola:</span></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/s403x403/425643_401985299871782_432265661_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="249" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/s403x403/425643_401985299871782_432265661_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-54518153676763588312013-10-24T19:22:00.000+02:002013-10-24T19:22:14.140+02:00El sistema defensiu de la Tossa Altmedieval, I<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">I. Consideracions generals<br /> <br />
Durant l’Alta Edat Mitjana els sistemes defensius de tot el litoral
europeu realment no defensaven res sinó que simplement advertien del
perill per tal que la gent fugís amb tot el que pogués carregar. Això
era degut a l’estat de degradació absoluta del poder polític durant els
segles més foscos d’aquella época. Carlemany aconseguí bastir un immens
imperi europeu i mantenir-lo d’empeus amb dificultats però la seva mort
comportà l’immediata crisi de les estructures imperials degut a tot un
seguit de guerres civils entre els seus successors i al progressiu
desintegrament de l’autoritat central a mans dels senyors territorials
(veure apunts anteriors). Per si les guerres internes no eren prou
nocives, un nou horror o, millor dit, dos nous horrors entraren en
escena: Els pirates nòrdics i els musulmans.<br /> Diu la llegenda que,
estant un dia Carlemany mirant el Mar del Nord des del cim d’un
promontori, veié passar un vaixell, un drakar carregat de víkings, i
començà a plorar pensant en el mal que aquells bàrbars farien en el
futur. No sabem si la llegenda és certa, però el que ja devia saber
l’emperador franc és que els nòrdics féia anys que saquejaven les illes
britàniques (el 794 havien destruït Jarrow i l’any següent eren ja a
Irlanda). La realitat és que immediatament després de la mort del gran
monarca (el 814) començaren les incursions a les costes del nord de
l’imperi sense que els successors carolingis, cada cop més febles,
poguéssin fer-hi res. L’única defensa per a la desamparada població era
resar i fugir si podia. Fins i tot l’esglèsia intriduï una pregària
específica: “De la fúria dels nòrdics, deslliureu-nos, Senyor”. A
vegades funcionava…<br /> A la mediterrània la situació era similar però
protagonitzada pels pirates musulmans provinents bé de l’Al-Andalus o
del nord d’Àfrica tot i que, encara que sembli mentida, també hi
arribaràn els nòrdics amb tota la seva fúria: El 844 assalten Sevilla i
el 859 Empúries i tota la costa catalana. En qualsevol cas, no hi haurà
autoritat prou forta per a bastir una defensa efectiva contra la
pirateria fins molt més endavant i les comunitats costaneres hauràn
d’espavilar-se com podràn per a sobreviure. Bàsicament ho faràn seguint
tres estratègies: Ocultant-se, vigilant i fugint.<br /> Encara avui és ben
visible, en algunes zones com el Maresme, l’estratègia primera contra
la piratería durant l’Edat Mitjana: L’abandó de les costes (almenys
durant els mesos d’estiu, que era quan s’esdevenien normalment els
atacs) i la construcció de poblaments a l’interior. D’aquí l’existència
de pobles duplicats: Arenys de Mar i Arenys de Munt, Vilassar i Premià
de Mar i de Dalt, etc. <br /> A Tossa va passar el mateix i la zona
costanera fou abandonada: Desaparegué el que havia estat un poblat
ibèric al Cap de Tossa i la Vil•la Romana dels Ametllers només restà
ocupada per alguns intrèpids pescadors. On va anar, la gent? Doncs allà
on no els poguéssin veure des del mar però disposéssin d’algunes terres
planes per conrear i aigua en prou abundància: La zona de l’actual
Sant Benet és la més probable. Allà edificaren la primera parròquia de
Sant Vicenç (l’actual ermita), que compartia terme amb la misteriosament
desapareguda parròquia de Sant Lionç (veure apunts anteriors). Va ser
allà on els tossencs dels segles més foscos de l’Edat Mitjana
aconseguiren sobreviure fins la fundació de la Vila Vella l’any 1186. En
el proper capítol veurem com s’ho manegaven per defugir, quan podien,
les escomeses dels terribles assaltants provinents del mar.<br /> <br /> L'actual ermita de St. Benet:</span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-ash4/269949_400730526663926_1722658158_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-ash4/269949_400730526663926_1722658158_n.jpg" /></a></div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-3947604915377297762013-10-23T23:24:00.000+02:002013-10-23T23:24:33.579+02:00Vèrtexs Geodèsics<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que
forma part d'una xarxa de triangles, amb altres vèrtexs geodèsics, que
permeten realitzar medicions geogràfiques. Normalment estan en llocs
elevats i aclarits per a poder veure els altres punts i consten
tradicionalment d’una pilona cilíndrica de ciment sobre una base
quadrada. La seva destrucció està penada per la llei.<br /> A Catalunya
estan regulats per la Llei 11/1994 d’11 de juliol, sobre els senyals
geodèsics. La xarxa espanyola de vèrtexs geodèsics es dividix en tres
ordres: La de primer ordre està formada per triangles de costats entre
30 i 70 quilòmetres. En la de segon ordre, recolzada en la de primer
ordre, els costats dels triangles varien entre els 10 i els 25
quilòmetres. La xarxa de tercer ordr<span class="text_exposed_show">e té costats de 5 a 10 quilòmetres. <br /> <br />
A Tossa, l’únic vèrtex tradicional és el del Puig de ses Cadiretes,
definit així segons l’Institut Cartogràfic de Catalunya: “Pilar
cilíndric de formigó de 0.30 metres de diàmetre i 1.19 metres d'alçada.
El pilar està situat sobre una base quadrada de formigó, l'alçada
d'aquesta és de 0.20 metres i de 1m x 1m d'amplada”. Les pilones més
properes a la de Cadiretes són les del Puig de les Cols de St. Feliu i
l’Urb. Serrabrava de Lloret.<br /> <br /> A més dels vèrtexs geodèsics
tradicionals, l’Institut Cartogràfic de Catalunya té col•locades arreu
nombroses plaques geodèsiques que conformen una xarxa auxiliar. Són unes
plaques metàl•liques circulars clavades al terra, de les quals a Tossa
n’hi ha moltes, tant a les muntanyes com al casc urbà. Heus ací alguns
exemples: <br /> Una està sobre l’ajuntament, una altra entre els canons i
la Torre d’en Joanàs, una altra a la Mar Menuda, una a Sa Gavarra i
també n’hi ha a la rotonda de la font de davant dels bombers. A les
muntanyes del voltant en trobarem algunes prop de la Mare de Déu de
Gràcia, als repetidors, a Vilademont, al puig Castellet i a molts altres
indrets. També n’hi ha a les carreteres: A la carretera de Llagostera,
al pont nou de Can Coure. A la de St. Feliu, al mirador passat el
trencant de St. Grau. A la de Lloret, al mirador de Canyelles…<br /> <br /> Al següent enllaç podreu trobar tots els vèrtexs geodèsics de Tossa i de Catalunya:</span></span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"><span class="text_exposed_show"><br /> <a href="http://www.icc.cat/cat/Home-ICC/Geodesia/Senyals-geodesics/Senyals-geodesics-ETRS89/Senyals-ordenats-per-municipi" rel="nofollow nofollow" target="_blank">http://www.icc.cat/cat/<wbr></wbr><span class="word_break"></span>Home-ICC/Geodesia/<wbr></wbr><span class="word_break"></span>Senyals-geodesics/<wbr></wbr><span class="word_break"></span>Senyals-geodesics-ETRS89/<wbr></wbr><span class="word_break"></span>Senyals-ordenats-per-municipi</a></span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-16237659914338612062013-10-23T22:30:00.003+02:002013-10-23T22:31:18.742+02:00Sant Lionç, la parròquia perduda.<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">”…simul cum ipsas ecclesias qui ibidem sunt fundate sancti Leoncii et sancti Vincencii…”<br />
A l’acta de donació del comte Miró, nét de Guifré el Pilós, del terme
de Tossa al monestir de Ripoll de l’any 966 hi consta l’existència de
dues parròquies, la de St. Lionç i la de St. Vicenç. Aquesta segona sens
dubte correspón a l’actual ermita<br /> de St. Benet que fóu, per tant, parròquia fins la construcció de la Vila Vella al s.XII. Però… i l’altra?<br />
Per començar, Lionç (en castellà, Leoncio) no és un sant gaire habitual
a casa nostra i, de fet, es desconeix a quin dels diversos sants amb
aquest nom era dedicada la primitiva parròquia. En segon terme, tal
parròquia només surt esmentada explícitament a l’acta de donació del
966. En una butlla del papa Urbà II del 1097 s’esmenten les “esglèsies”
de Tossa, sense dir quines eren. Però a la carta de poblament de 1186 ja
només es parla de St. Vicenç, com en tots els documents posteriors.
L’any 1440 s’anomenen la parròquia de St. Vicenç i les ermites de St.
Grau i St. Benet: De St. Lionç, res de res.<br /> Apareixen, doncs, dues preguntes: Qué va passar amb la parròquia de St. Lionç i… on era?<br />
Sembla evident que, si el 1097 Urbà II parlava “d’esglèsies” en plural,
encara devien ser actives les dues parròquies (a no ser que el document
papal parlés de manera genèrica, que també podria ser), però que poc
menys d’un segle més tard (1186) St. Lionç havia quedat abandonada o
reduïda a simple ermita o capella veïnal. El fet que la part de llevant
del terme fós menys procliu al sustentament de població (que bàsicament
devia viure de la pesca, car no hi ha cap gran riera ni gaire terra
plana) i més exposada als perills del mar (pirateria) devia fer poc
viable la parròquia de St. Lionç davant la de St. Vicenç (actualment St.
Benet, recordem-ho), molt més ben situada. La segona pregunta, la
veritablement enigmàtica, tè difícil resposta i, avui en dia, existeixen
bàsicament dues hipòtesis: Que sigui l’actual Mare de Déu de Gràcia o
que fós situada on ara hi ha el Santuari de St. Grau.<br /> En el primer
cas, certament les parts més antigues de les ruïnes de l’ermita semblen
datar del s. XI i tenen una factura molt primitiva, com s’escauria a
unes poques famílies d’humils pescadors. L’indret, a més, sembla
apropiat per a uns temps marcats pel perill de la pirateria: Lloc
elevat, amagat però amb bona visibilitat i invisible des del mar (com
Vilademont). En contra, però, hi té l’absència del cementiri,
consubstancial a tota parròquia i que no s’ha trobat enlloc.<br /> La
segona opció (és la que a mí em sembla més plausible) suposaria que les
restes de l’antiga parròquia són sota l’actual santuari de St. Grau, del
qual n’hauria estat l’orígen. Per què, si no, algú hauria anat a
fundar-lo allà dalt “ex novo”? A més, la proximitat geogràfica a la Cala
Salionç és més gran que en el cas de la M. D. de Gràcia i, sobre tot,
cal tenir en compte la poderosa protecció que podia oferir el proper
Castell de Montagut.<br /> <br /> Potser algun dia l’arqueologia descobrirà alguna sorpresa al subsol del santuari o de l’ermita que ens aclarirà el misteri.</span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">Mare de Déu de Gràcia:</span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsh2QFBccMHXpj1Hqa0XN-TL6nih_JMV9x8QbDxNwWxl7UBvNZLxFQiTtS7HJR97mTev-7HUjKZFdMAquzJwtHg-qPjRDSqqWB4gWPaVAoBbuUymbSe0KJSODX3Mvkki1sOgFO8k8jwf5e/s1600/Sant+Grau+12-10-13+(45).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsh2QFBccMHXpj1Hqa0XN-TL6nih_JMV9x8QbDxNwWxl7UBvNZLxFQiTtS7HJR97mTev-7HUjKZFdMAquzJwtHg-qPjRDSqqWB4gWPaVAoBbuUymbSe0KJSODX3Mvkki1sOgFO8k8jwf5e/s1600/Sant+Grau+12-10-13+(45).jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-27828842152522222442013-10-23T20:34:00.000+02:002013-10-23T22:32:46.950+02:00Misteris Tossencs: Vilademont<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">Vilademont és un dels indrets més enigmàtics de Tossa. La tradició hi situa
l'amagatall on els tossencs de l'Alta Edat Mitjana (agrupats entorn la
primitiva parròquia de St. Vicenç, actualment St. Benet) e<br /> s
refugiaven en cas de perill abans de l'establiment de la Vila Vella al
s.XII. Tot i haver-hi les restes d'una petita església, no s'hi ha
trobat cap altre indici d'ocupació (restes de cases o barraques,
enterraments, caràmica, utensilis...) On éren, doncs, les teòriques
vivendes? Ni que fóssin humils barraques de branques, hi hauria d'haver
algun indici d'activitat humana...<br /> Just a sobre de Vilademont, al
Gorg Gitano, hi resta el basament d'una gran torre rectangular que
centrava el sistema defensiu d'aquells obscurs segles i podia servir
d'últim refugi en cas de necessitat. Residien els refugiats a Vilademont
no vora l'església sinó dins o vora la torre? I per qué, si era així,
no construïr l'església més amunt, a prop de la torre? La tradició ens
ha arribat incompleta o podria ser tot una llegenda sense fonament?</span></span></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<br /></div>
<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">Restes de l'església de Vilademont:</span></span><br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/269751_376972685706377_22096696_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/269751_376972685706377_22096696_n.jpg" width="320" /></a></div>
<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"> </span></span></h5>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6984769486637273475.post-27936346500766965202013-10-23T00:41:00.003+02:002013-10-23T22:37:25.334+02:00SALVO VITALE FELIX TVRISSA<div class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent">Rellegint
algunes obres sobre Tossa, vaig trobar-me l’altre dia amb el famós
mosaic de la Vil•la Romana dels Ametllers, descobert per Ignasi Melé
l’any 1921 i conservat al Museu Municipal, amb la seva famosa
inscripció, coneguda de memòria per tot bon tossenc: SALVO VITALE FELIX
TURISSA EX OFFICINA FELICES<br /> El mosaic sembla datar d’època
tardorromana, cap als segles IV-V d.C. El que em va sobtar, però, és la
diversitat d’opinions sobre el seu significat, tant de les inscripcions
com de la imatge que s’hi representa.<br /> A la imatge, tradicionalment
s’hi ha vist una representació del propietari de la vil•la, Vitalis,
guarnit amb túnica de màniga llarga, toga i pallium blanc. Actualment,
però, alguns hi veuen una figura femenina, amb arracades i una galleda o
cistell a la mà esquerra, que podria ser una representació al•legòrica
del poblat ibèric de Túrissa. La figura està emmarcada en dues columnes
sustentant tres arcs, a mode de decorat sumptuós.<br /> En quant a la
inscripció, sorprenentment les possibles traduccions són molt nombroses i
força divergents entre sí, no havent arribat els entesos a cap acord
realment concloent.<br /> Salvi Gascons, a "Tossa i el seu Pelegrí", s'inclina per una de les possibles traduccions de J. Dalmau i Casanovas:<br /> “Mentre visqui Vitalis, feliç Tossa, feliços els del taller”.<br />
Mario Zucchitello, a "Tossa: La formació d'una vila", remarca la
diversitat d'interpretacions que s'han fet de l'inscripció i en proposa
la següent:<br /> “Si Vitalis té salut, Túrissa és feliç. Fet pel taller de Fèlix”.<br /> Al meu modest entendre, hi ha una altra lectura possible. Fixem-nos primer en la disposició del mosaic: <br />
SALVO VITALE FELIX TURISSA és a sobre, en un lloc preeminent. Es tracta
doncs del missatge principal, una proclama que vol semblar inscrita al
frontispici d’un temple, sustentada per les columnes. Segueix la
imatge, com hem dit també controvertida, sota la qual hi ha la resta de
l’inscripció: EX OFFICINA FELICES.<br /> El problema dels romans és que no
utilitzaven signes de puntuació i, per tant, les seves inscripcions
necessiten puntuar-se per apreciar-ne el veritable sentit. La primera
part té per a mí una traducció clara: SALUDABLE VITALIS, FELIÇ TÚRISSA,
és a dir, que mentre visqui Vitalis o Vitalis estigui bé, Túrissa serà
feliç: Més o menys el que tothom interpreta. Aquest és el missatge
principal que, com hem dit, està en un lloc preeminent. Ara ve la part
complicada: EX OFFICINA FELICES. Per què és a sota? Només per una
qüestió d’espai? O és que es tracta d’un missatge secundari? Jo crec
que és una dedicatòria!<br /> E, EX: Preposició d’ablatiu, indica origen o procedència: del, dels, des de.<br />
OFFICINA, -AE: Taller, farga, despatx (o escola!). En sentit figurat,
els obrers i/o artesans que hi treballen. Està en ablatiu singular, com
correspon a la preposició EX.<br /> FELICES: Aquest és el veritable problema! <br />
FELIX, -ICIS, com a adjectiu, significa feliç, satisfet, content. Però
també es pot referir a l’antropònim Fèlix (Feliu). A més, “FELICES”
tant pot estar en nominatiu com en vocatiu i acusatiu plurals de la 3a
declinació imparisil•làbica. Quin és el sentit correcte? <br /> Si es
referís a l’antropònim, hauria d’estar en singular i ser “EX OFFICINA
FELIX o FELICEM”. Però està en plural! Així que només es pot referir a
l’adjectiu, no al nom “Fèlix”. Jo diria que és un acusatiu plural que fa
la funció de Complement Directe. Ara bé, estant en plural no concorda
amb el singular ”OFFICINA”. Per què? Descartant un error gramatical,
només podem suposar un sentit figurat per al mot “OFFICINA”, que aquí es
refereriria a tot el conjunt de persones que treballen al taller i que,
per tant, serien “feliços”, en plural. <br /> Amb els meus pobres
coneixements, doncs, i recordant que els signes de puntuació els hem
d’inserir nosaltres, proposo la següent traducció:<br /> “SALUDABLE VITALIS, FELIÇ TÚRISSA. DEL TALLER, FELIÇOS”.<br /> <br />
Comproveu el caràcter redundant de la dedicatòria, com dient: “La
proclama és veritat! Si Vitalis està bé, tots els de Túrissa són
feliços, i aquí estem els del taller per afirmar-ho”.<br /> Suposo, doncs,
que el mosaic possiblement va ser un regal dels obrers d’algun taller,
farga o molí al seu amo, per a congraciar-se amb ell o fer-li, com es
diria vulgarment, la pilota. <br /> Les coses no han canviat tant des d'aleshores, no us sembla?</span></span><br />
<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/552170_409822875754691_378624227_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://scontent-b-cdg.xx.fbcdn.net/hphotos-frc3/552170_409822875754691_378624227_n.jpg" width="272" /></a></div>
<h5 class="uiStreamMessage userContentWrapper" data-ft="{"type":1,"tn":"K"}">
<span class="messageBody" data-ft="{"type":3,"tn":"K"}"><span class="userContent"> </span></span></h5>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0