III. Les construccions terra endins
Ja hem esmentat que el nucli de la Tossa d’aquells segles era l’actual ermita de Sant Benet, llavors parròquia de Sant Vicenç. L’indret és situat al mig de la vall i no és possible veu-re’l des del mar, cosa que presentava avantatges però també inconvenients: Els pirates no et véien des de la costa però tu no véies les senyals de les torres. Així que hi devia haver més punts de control terra endins que sí véien el mar. Una mica més amunt, en direcció a Montllor, trobem les restes d’una misteriosa esglèsia i un nom: Vilademont, l’indret on la tradició explica que s’amagaven els qui fugien de la zona de St. Benet quan s’ensumava algun perill (veure apunts anteriors). Aquí la visibilitat és millor, però encara ho és més sobre el turó que domina el paratge: El Gorg Gitano, un indret excepcional amb connexió visual directa amb Pola, el Mont Guardi i gairebé tota la vall. Situat molt a prop de Montllor Petit, només li resta invisible la part més oriental del terme, Sant Lionç i Sant Grau. Al cim del Gorg Gitano hi ha els fonaments d’una altra torre que centralitzava el sistema defensiu: Es tracta d’una construcció rectangular i força més gran que les torres de guaita habituals, construïda aparentment més tard que les torres de la costa. Potser fou dissenyada per a costituïr un darrer refugi, podent acollir en cas de necessitat les poques famílies que haguéssin pujat a Vilademont. Com que des d’aquí no es veu St. Benet, tapat pel Puig Pollastre, és probable que al cim d’aquest puig hi hagués alguna altra talaia (que no s’ha conservat) que servís d’enllaç entre els dos punts. Així, una possible seqüència de les alertes podría haver estat: Pola-Mont Guardi-Gorg Gitano-Puig Pollastre-St. Benet. Un sistema força complex i que requeria una logística considerable. Finalment, una talaia natural per a controlar els Termes Alts i el camí de Llagostera podía ser el Puig Castellet, com el seu nom suggereix, un turó coronat per grans pedres on potser s’hi haurien bastit algunes estructures precàries, que no s’han conservat.
La construcció del castell, les primeres muralles i la nova parròquia al Mont Guardi arràn de la Carta de Poblament de 1186 traslladaren els pobladors cap a la costa i les guàrdies de l’interior decaigueren.
I la Torre des Moros, us preguntareu? Doncs és molt posterior, del s.XVI i edificada per ordre de Felip II (Felip I D'Aragó!), englobada en una línea de torres que reforçava la vigilància de tota la costa i servia també per traslladar les alertes del Mont Guardi al qui eren terra endins i no les podien veure. Ni la batalla de Lepant (el 1571) acabà definitivament amb la pirateria, que seguí actuant a la costa catalana fins ben entrat el segle XVII.
El sistema defensiu altmedieval:
Ja hem esmentat que el nucli de la Tossa d’aquells segles era l’actual ermita de Sant Benet, llavors parròquia de Sant Vicenç. L’indret és situat al mig de la vall i no és possible veu-re’l des del mar, cosa que presentava avantatges però també inconvenients: Els pirates no et véien des de la costa però tu no véies les senyals de les torres. Així que hi devia haver més punts de control terra endins que sí véien el mar. Una mica més amunt, en direcció a Montllor, trobem les restes d’una misteriosa esglèsia i un nom: Vilademont, l’indret on la tradició explica que s’amagaven els qui fugien de la zona de St. Benet quan s’ensumava algun perill (veure apunts anteriors). Aquí la visibilitat és millor, però encara ho és més sobre el turó que domina el paratge: El Gorg Gitano, un indret excepcional amb connexió visual directa amb Pola, el Mont Guardi i gairebé tota la vall. Situat molt a prop de Montllor Petit, només li resta invisible la part més oriental del terme, Sant Lionç i Sant Grau. Al cim del Gorg Gitano hi ha els fonaments d’una altra torre que centralitzava el sistema defensiu: Es tracta d’una construcció rectangular i força més gran que les torres de guaita habituals, construïda aparentment més tard que les torres de la costa. Potser fou dissenyada per a costituïr un darrer refugi, podent acollir en cas de necessitat les poques famílies que haguéssin pujat a Vilademont. Com que des d’aquí no es veu St. Benet, tapat pel Puig Pollastre, és probable que al cim d’aquest puig hi hagués alguna altra talaia (que no s’ha conservat) que servís d’enllaç entre els dos punts. Així, una possible seqüència de les alertes podría haver estat: Pola-Mont Guardi-Gorg Gitano-Puig Pollastre-St. Benet. Un sistema força complex i que requeria una logística considerable. Finalment, una talaia natural per a controlar els Termes Alts i el camí de Llagostera podía ser el Puig Castellet, com el seu nom suggereix, un turó coronat per grans pedres on potser s’hi haurien bastit algunes estructures precàries, que no s’han conservat.
La construcció del castell, les primeres muralles i la nova parròquia al Mont Guardi arràn de la Carta de Poblament de 1186 traslladaren els pobladors cap a la costa i les guàrdies de l’interior decaigueren.
I la Torre des Moros, us preguntareu? Doncs és molt posterior, del s.XVI i edificada per ordre de Felip II (Felip I D'Aragó!), englobada en una línea de torres que reforçava la vigilància de tota la costa i servia també per traslladar les alertes del Mont Guardi al qui eren terra endins i no les podien veure. Ni la batalla de Lepant (el 1571) acabà definitivament amb la pirateria, que seguí actuant a la costa catalana fins ben entrat el segle XVII.
El sistema defensiu altmedieval:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada