dilluns, 30 de juny de 2014

Sant Martí d'Empúries

Sant Martí d'Empúries, una església contemporània de la de Vila Vella, a Tossa, i a la qual s'hi assembla molt. Si la voleu visitar, és a prop de l'Escala.
 

Noteu que són molt semblants en estructura i dimensions. Fins i tot la pedra utilitzada és molt semblant. Aquesta similitud segueix a l'interior. Només a la banda esquerra de la nau hi ha capelles, com a Tossa.

 La nau és gòtica de 3 voltes, la de Tossa en tenia 4.

 L'àbsis no és semicircular sinó pentagonal, com a Tossa.

  Fixeu-vos en els arcs. Són ben iguals que els de Tossa!
 Es conserven molt bé els seua basaments, decorats. Els de Tossa hi són, però molt malmesos.

 Una vista més detallada de la clau de volta de l'àbsis.

 Visió de la nau i la rosassa.

Tot plegat, un treball molt semblant al de l'església de Vila Vella, no us sembla?

Acabem amb una reconstrucció hipotètica de com podria haver estat l'església de Vila Vella en el seu temps, feta per un servidor.


diumenge, 3 de novembre de 2013

Menhirs de Tossa

Menhir d'en Llach
N 41° 45.570 E 002° 56.118
Menhir de l'Avi
N 41° 45.690 E 002° 55.262

Menhir de Montllor 
 N 41° 44.958 E 002° 55.719

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Pedra Sobre Altra

La Pedra Sobre Altra està catalogada com a paradolmen. A pocs metres, i dins el mateix conjunt megalític, s'eleva una gran formació rocosa natural que caracteritza el monument. Aquest consta de cripta-cova, passadís i túmul. Posseeix un corredor de dimensions superiors al de la Cova d'en Daina (4 m) i va ser construït profitant la gran pedra natural que avui cobreix la cripta. Els constructors van ampliar la balma que ja havia d'existir o la van crear en observar les possibilitats que el lloc oferia. Fou excavat a principis dels anys 80 per Lluís Esteva Cruañas, J. Tarrús Galter i E. Fa Tolosanes. El material trobat va ser escàs: El més important es redueix només a dos fragments d'un vas carenat i una fulla de sílex. Estaven enfront de l'entrada de la cripta, a 15 cm. de la roca del fons. A la banda de Tossa hi ha gravat el nom de la Vila i la data de 1799, ja que la formació rocosa ha estat històricament termenal entre Tossa i Llagostera tot i que actualment (segons les dades de l'ICC) tota ella queda dins el terme de Tossa.
La llegenda diu que les pedres de dalt de tot són basculants i es poden moure per una sola persona dreta al capdamunt.


Pedra Sobre Altra

Entrada a la cripta

Coordenades: 41° 45′ 38″ N, 2° 56′ 25″ E
Tipus de sepulcre: Paradolmènic, és a dir, en part natural i en part artificial.
Longitud màxima (mesura interior): 6,60 m.
Amplada màxima (mesura interior): 2,20 m. a la cripta i 1,20 al passadís.
Alçada màxima de les lloses: 1,66 m.
Amplada màxima de les lloses: 1,30 m.
Gruix màxim de les lloses: 0,60 m.
Orientació: Sud-oest (233°); forçada per la utilització d'elements naturals.
Coberta: Bloc granític natural, irregular, de 4,8 per 3 per 4 m. aproximadament.
Eixos del túmul: El transversal mesura uns 8 m. i el longitudinal uns 6, des de l'entrada de la cripta.
Alçada del túmul: 1,60 m. aproximadament.

Basament de les pedres de dalt
Inscripció a la banda de Tossa



dissabte, 26 d’octubre de 2013

Els camins antics de Tossa, II

Descobrirem ara quines eren les principals vies terrestres d’accés a aquesta apartada i tranquil•la Vall de Tossa:
El camí principal d’accés a la Tossa altmedieval era el que unia les parròquies de St. Vicenç de Tossa (actual St. Benet) i St. Romà de Lloret (actualment Les Alegries): El camí que, passant per Can Samada (llavors mas Samasada), puja pel coll de Sa Palomera, passa per Can Sota i arriba a Lloret per l’antic abocador. Segons els documents més antics (de l’any 1001), en algun punt del camí hi havia una fonda o hostal anomenat “La Parada de Sesemond”. Aquesta era la via principal de connexió entre Tossa i Lloret fins la construcció de l’actual carretera i podria ser de creació medieval, car connectava dues parròquies. Per altra banda, el sepulcre romà de Lloret podria indicar l’existència d’una altra ruta molt més antiga que hauria seguit un traçat més proper a la costa, ja que aquests monuments funeraris es solien situar al costat dels camins, la qual podria haver connectat les vil•les romanes de Lloret amb les del Mas Carbotí i la Dels Ametllers.
De l’actual St. Benet sortien altres camins vers l’exterior:
Un que devia conectar les parròquies de St. Vicenç i St. Lionç. Aquest baixava cap al mar però abans d’arribar-hi s’enfilava cap al Coll del Sastre: És l’actual GR-92 el qual, arribant a la Mare de Déu de Gràcia, es bifurca en dues rutes, una cap a Sant Grau i l’altra cap a Cadiretes. La primera, devia pasar per l’actual Santuari de St. Grau, conectava amb la parròquia de St. Lionç i arribava a St. Feliu per la costa (encara es conserva un tram empedrat, tot i que molt malmès). La segona, devia pasar pel Puig i pel Castell de Montagut, a partir del qual o bé arribava a St. Feliu per l’interior o bé es retrobava amb el camí anteriorment esmentat per arribar a St. Feliu per la costa. Aquest camí sembla ser d’orígen romà.
Un altre camí s’enfilava cap a Vilademont, passava prop del Gorg Gitano, s’internava cap al mas Bandrich i arribava a Llagostera per la Font d’en Dalmau i l’actual urbanització Fontbona.
I encara segurament n’hi havia un altre que pujava fins a Terra Negra i enllaçava amb Caulés Vell, Sta. Seclina i Caldes de Malavella, més o menys la mateixa ruta que segueix el Pelegrí actualment.
Aquests eren els camins de la Tossa altmedieval, però hem de tenir sempre present que fins l’arribada del ferrocarril, la veritable via de comunicació arreu del món va ser l’aigua dels mars i la dels rius. I si no, penseu: Què costa menys, carregar una barcassa i deixar-se portar pel vent o la corrent d’un riu o carregar-se l’esquena i començar a pujar i baixar muntanyes?

Camins antics de Tossa i terme municipal:


Els camins antics de Tossa, I

Actualment, residir en una zona ben comunicada és un gran avantatge per a qualsevol comunitat i estar en una zona ben transitada, el somni de qualsevol establiment comercial. Però no sempre ha estat així! Ans al contrari, durant els segles en que la civilització decaigué, el millor que et podia passar era viure en un indret el més allunyat possible de les principals vies de comunicació. Per qué? Per que per elles transitaven pocs clients potencials i molts aventurers, lladres i exèrcits amics o enemics: En qualsevol cas, ningú que t’aportés res de bo. El mar era la via de comunicació més important i estava infestat de pirates. És per això que Tossa, com molts altres pobles de la costa, estava inicialment situada lluny del mar, segurament a la zona de l’actual St. Benet, primitiva parròquia de Sant Vicenç (veure apunts anteriors). De fet hem de pensar, quan ens queixem de les males comunicacions que històricament ha patit la nostra vila, que aquest aïllament devia ser un gran privilegi durant l’Edat Mitjana i que els tossencs d’aquells segles devien quedar força al marge dels conflictes terrestres, havent de preocupar-se només del que poguéssin provenir del mar. Les principals vies de comunicació terrestres dels segles IX-XII eren les antigues vies romanes, la més important de les quals era la Via Augusta (Roma-Cadis!), que seguia més o menys l’actual traçat de l’AP-7, comunicant Tarragona amb la Gàl•lia i, finalment, amb la capital imperial. Durant segles, la Via Augusta fou l’autèntica espina dorsal de les comunicacions de la Catalunya Vella: D’ella sortien els ramals secundaris que s’endinsaven al territori, vers l’interior o vers el mar, alguns dels quals permetien (amb dificultat) arribar fins a la Vall de Tossa.

La Via Augusta al seu pas per Catalunya:

divendres, 25 d’octubre de 2013

Els termes de Tossa, III

Dediquem un darrer apartat a la curiositat d’establir els límits últims del nostre terme a N, S, E i W, sempre segons les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

Començarem per tramuntana: Una breu ullada al terme ens farà veure que el punt més al Nord ha d’estar en algun indret de Terra Negra. Efectivament, la fita situada a la banda de Llagostera (2), a 41°46'25.71"N, és el punt més septentrional de Tossa, 124 metres més al N que la fita de la banda de Vidreres (1) i 176 més que el terme de Ses Modegueres (3). No heu notat que a Terra Negra sempre hi fa més fred? Això és per la seva proximitat al Pol Nord.
Girem ara la vista cap al Sud: A la llunyania hom contempla la vasta mar i allà, a la costa, és on haurem de cercar l’extrem de migdia del terme. La Cala Morisca, gairebé tota ella dins el terme de Tossa, sembla ser l’indret més meridional… Però si ens hi fixem bé veurem que, seguint la costa cap a Tossa, a pocs metres de la Cala Morisca i sortint del Cap de Bou, el cap que la separa de Porto Pi, l’escull de Ses Figueretes arriba una mica més al Sud, a 41°42'17.80"N. Heus aquí el punt tossenc més proper a l’equador!
Dirigim ara la vista a llevant per a veure clarament que la cala de Vallpresona constitueix el punt més oriental de la nostra vila, car en ella desemboca el Torrent de Vallpresona, que marca el límit entre Tossa i Sta. Cristina d’Aro (recordem que Tossa no limita amb St. Feliu!). La major part de la cala pertany a Sta. Cristina. Just davant de la desembocadura del torrent emergeix l’illot de Sa Galera: És a 2°58'19.83"E, uns 100 mts. més a l’Est que la platja i, si fós tossenc, constituïria un bonic límit oriental per a la nostra vila. Per desgràcia no sembla ser aquesta la realitat i, segons tots els indicis de què disposo, l’illot pertany al poble veí. Haurem de cercar, doncs, a la part tossenca de la cala, que queda tancada pel rocam de la Punta de Vallpresona, de la qual l’indret anomenat Es Barco (2°58'15.87"E) és lleugerament més oriental que la desembocadura del Torrent de Vallpresona, esdevenint així el punt més a l’Est del terme de Tossa (fins el dia que ocupem Sa Galera!).
Acabarem mirant a ponent i fixant la vista segurament al terme més ferèstec i aïllat, el nostre particular far-west: El Terme Rompagut (2°52'1.00"E), que és l’indret de Tossa situat més a l’Oest… però per poc, ja que supera Terra Negra per només 300 mts!
Aquests són doncs els límits extrems del nostre terme dins els quals neixen, viuen i moren els tossencs. Amén.


Els termes de Tossa, II

Continuem recorrent els límits de Tossa, com hem dit a la primera part, seguint les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i les denominacions que ens dónen autors com Salvi Gascons i Mario Zucchitello. Encararem ara al termenal de ponent de la vila, el que limita amb Lloret primer i amb Vidreres després i que ha creat alguna controvèrsia recent amb els veïns de Lloret. Al final donaré les coordenades aproximades d’algunes fites (segons l’ICC) i un enllaç amb més dades, algunes diferents de l’ICC, sobre tals fites.
Començarem arràn de mar, a la Cala Morisca, petita cala amagada darrera Porto Pi, que resta dividida entre tossencs i lloretencs tot i que els primers ens en portem la major part. Des del mar el terme s’enfila abruptament vers el Turó de la Morisca i des d’aquí, creuant la carretera de Lloret uns metres més enllà del mirador arriba al Puig S’Abei (o Puig de l’Abella), que és el turó que queda just a sobre d’una antiga pedrera, vora la carretera. Segons l’ICC, la fita corresponent no arriba a ser al cim del puig on sí que hi ha una gran pedra que sembla haver estat treballada per a recollir l’aigua de la pluja. Des d’allà, el termenal segueix en direcció NW cap al terme de Set Forats, que jo recordo haver vist fa molt de temps, dit així pels 7 forats disposats sobre la fita com en un dau. Segons unes altres informacions (consulteu l’enllaç abans esmentat) la fita podría estar uns metres abans del punt que indica el termenal de l’ICC. En aquest cas i en el d’algun altre terme, al final donaré les possibles ubicacions alternatives. Des de Set Forats el límit gira vers l’oest cap al Terme Senyor i des d’aquí, en angle recte cap al N, ens porta fins al terme de l’Era des Cantó, al coll de Sa Palomera, pas tradicional de l’antic camí entre Tossa i Lloret. Noteu que aquest camí enllaçava les primitives parròquies d’ambdues viles: Les actuals ermites de Sant Benet i Les Alegries, allunyades del mar a causa de la pirateria (veure apunts anteriors). Tossa s’endinsa encara més a l’oest, passant per La Fermina i arribant al seu límit occidental: El llunyà Terme Rompagut, del qual també donarem coordenades alternatives i on deixem el veïnatge amb Lloret per a prendre’l amb Vidreres. El termenal retrocedeix ara de nou cap al NE, baixant fins la fondalada on corre Sa Riera, just davant dels Mals Passos: Som al Terme de Sa Porrassa (o Borrassa). Des d’aquí, el termenal segueix amunt el curs de la Riera la qual, segons l’ICC, no fa de frontera ja que les dues ribes serien tossenques, tot i que uns pocs metres més enllà ja començaria el poble veí. D’aquí que totes les muntanyes que queden a l’altra banda de la riera des d’uns 500 mts. abans de la Pedrera d’en Balmanya fins a Terra Negra… són Vidreres! De fet, el Pelegrí en realitat no surt i entra al terme de Tossa des de Terra Negra sinó que, quan puja pel camí antic, en surt molt abans, passa per Vidreres i torna a entrar a Tossa pocs metres abans de la Pedra del Pelegrí. Per tant, digueu-li a qui li toqui ser Pelegrí que passi sempre per la carretera, mai pel camí!

Coordenades aproximades de les fites més importants (segons l’ICC):

FITA 8: 41°42'23.12"N 2°53'31.42"E
FITA 9: 41°42'52.99"N 2°53'31.31"E
FITA 10: 41°43'15.66"N 2°53'13.94"E*
FITA 11: 41°43'17.29"N 2°52'49.40"E**
FITA 12: 41°43'56.44"N 2°52'50.73"E
FITA 13: 41°44'45.95"N 2°52'1.00"E***
FITA 14: 41°45'22.66"N 2°53'7.84"E

* També podria ser a 41°43'10.41"N 2°53'18.47"E
** També podria ser a 41°43'17.11"N 2°52'57.58"E
*** També podria ser a 41°44'44.07"N 2°52'2.20"E o 41°44'45.67"N 2°52'10.21"E

Coordenades alternatives d’algunes fites entre Tossa i Lloret:
http://legislacion.derecho.com/resolucio-gap-3641-2010-03-noviembre-2010-departament-de-governacio-i-administracions-publiques-3071050