Descobrirem ara quines eren les principals vies terrestres d’accés a aquesta apartada i tranquil•la Vall de Tossa:
El camí principal d’accés a la Tossa altmedieval era el que unia les
parròquies de St. Vicenç de Tossa (actual St. Benet) i St. Romà de
Lloret (actualment Les Alegries): El camí que, passant per Can Samada
(llavors mas Samasada), puja pel coll de Sa Palomera, passa per Can Sota
i arriba a Lloret per l’antic abocador. Segons els documents més antics
(de l’any 1001), en algun punt del camí hi havia una fonda o hostal
anomenat “La Parada de Sesemond”. Aquesta era la via principal de
connexió entre Tossa i Lloret fins la construcció de l’actual carretera i
podria ser de creació medieval, car connectava dues parròquies. Per
altra banda, el sepulcre romà de Lloret
podria indicar l’existència d’una altra ruta molt més antiga que hauria
seguit un traçat més proper a la costa, ja que aquests monuments
funeraris es solien situar al costat dels camins, la qual podria haver
connectat les vil•les romanes de Lloret amb les del Mas Carbotí i la
Dels Ametllers.
De l’actual St. Benet sortien altres camins vers l’exterior:
Un que devia conectar les parròquies de St. Vicenç i St. Lionç. Aquest
baixava cap al mar però abans d’arribar-hi s’enfilava cap al Coll del
Sastre: És l’actual GR-92 el qual, arribant a la Mare de Déu de Gràcia,
es bifurca en dues rutes, una cap a Sant Grau i l’altra cap a Cadiretes.
La primera, devia pasar per l’actual Santuari de St. Grau, conectava
amb la parròquia de St. Lionç i arribava a St. Feliu per la costa
(encara es conserva un tram empedrat, tot i que molt malmès). La segona,
devia pasar pel Puig i pel Castell de Montagut, a partir del qual o bé
arribava a St. Feliu per l’interior o bé es retrobava amb el camí
anteriorment esmentat per arribar a St. Feliu per la costa. Aquest camí
sembla ser d’orígen romà.
Un altre camí s’enfilava cap a Vilademont,
passava prop del Gorg Gitano, s’internava cap al mas Bandrich i
arribava a Llagostera per la Font d’en Dalmau i l’actual urbanització
Fontbona.
I encara segurament n’hi havia un altre que pujava fins a
Terra Negra i enllaçava amb Caulés Vell, Sta. Seclina i Caldes de
Malavella, més o menys la mateixa ruta que segueix el Pelegrí
actualment.
Aquests eren els camins de la Tossa altmedieval, però
hem de tenir sempre present que fins l’arribada del ferrocarril, la
veritable via de comunicació arreu del món va ser l’aigua dels mars i la
dels rius. I si no, penseu: Què costa menys, carregar una barcassa i
deixar-se portar pel vent o la corrent d’un riu o carregar-se l’esquena i
començar a pujar i baixar muntanyes?
Camins antics de Tossa i terme municipal:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada