Actualment, residir en una zona ben comunicada és un gran avantatge per
a qualsevol comunitat i estar en una zona ben transitada, el somni de
qualsevol establiment comercial. Però no sempre ha estat així! Ans al
contrari, durant els segles en que la civilització decaigué, el millor
que et podia passar era viure en un indret el més allunyat possible de
les principals vies de comunicació. Per qué? Per que per elles
transitaven pocs clients potencials i molts aventurers, lladres i
exèrcits amics o enemics: En qualsevol cas, ningú que t’aportés res de
bo. El mar era la via de comunicació més important i estava infestat de
pirates. És per això que Tossa, com molts altres pobles de la costa,
estava inicialment situada lluny del mar, segurament a la zona de l’actual
St. Benet, primitiva parròquia de Sant Vicenç (veure apunts anteriors).
De fet hem de pensar, quan ens queixem de les males comunicacions que
històricament ha patit la nostra vila, que aquest aïllament devia ser un
gran privilegi durant l’Edat Mitjana i que els tossencs d’aquells
segles devien quedar força al marge dels conflictes terrestres, havent
de preocupar-se només del que poguéssin provenir del mar. Les principals
vies de comunicació terrestres dels segles IX-XII eren les antigues
vies romanes, la més important de les quals era la Via Augusta
(Roma-Cadis!), que seguia més o menys l’actual traçat de l’AP-7,
comunicant Tarragona amb la Gàl•lia i, finalment, amb la capital
imperial. Durant segles, la Via Augusta fou l’autèntica espina dorsal de
les comunicacions de la Catalunya Vella: D’ella sortien els ramals
secundaris que s’endinsaven al territori, vers l’interior o vers el mar,
alguns dels quals permetien (amb dificultat) arribar fins a la Vall de
Tossa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada