dimecres, 23 d’octubre del 2013

Sant Lionç, la parròquia perduda.

”…simul cum ipsas ecclesias qui ibidem sunt fundate sancti Leoncii et sancti Vincencii…”
A l’acta de donació del comte Miró, nét de Guifré el Pilós, del terme de Tossa al monestir de Ripoll de l’any 966 hi consta l’existència de dues parròquies, la de St. Lionç i la de St. Vicenç. Aquesta segona sens dubte correspón a l’actual ermita
de St. Benet que fóu, per tant, parròquia fins la construcció de la Vila Vella al s.XII. Però… i l’altra?
Per començar, Lionç (en castellà, Leoncio) no és un sant gaire habitual a casa nostra i, de fet, es desconeix a quin dels diversos sants amb aquest nom era dedicada la primitiva parròquia. En segon terme, tal parròquia només surt esmentada explícitament a l’acta de donació del 966. En una butlla del papa Urbà II del 1097 s’esmenten les “esglèsies” de Tossa, sense dir quines eren. Però a la carta de poblament de 1186 ja només es parla de St. Vicenç, com en tots els documents posteriors. L’any 1440 s’anomenen la parròquia de St. Vicenç i les ermites de St. Grau i St. Benet: De St. Lionç, res de res.
Apareixen, doncs, dues preguntes: Qué va passar amb la parròquia de St. Lionç i… on era?
Sembla evident que, si el 1097 Urbà II parlava “d’esglèsies” en plural, encara devien ser actives les dues parròquies (a no ser que el document papal parlés de manera genèrica, que també podria ser), però que poc menys d’un segle més tard (1186) St. Lionç havia quedat abandonada o reduïda a simple ermita o capella veïnal. El fet que la part de llevant del terme fós menys procliu al sustentament de població (que bàsicament devia viure de la pesca, car no hi ha cap gran riera ni gaire terra plana) i més exposada als perills del mar (pirateria) devia fer poc viable la parròquia de St. Lionç davant la de St. Vicenç (actualment St. Benet, recordem-ho), molt més ben situada. La segona pregunta, la veritablement enigmàtica, tè difícil resposta i, avui en dia, existeixen bàsicament dues hipòtesis: Que sigui l’actual Mare de Déu de Gràcia o que fós situada on ara hi ha el Santuari de St. Grau.
En el primer cas, certament les parts més antigues de les ruïnes de l’ermita semblen datar del s. XI i tenen una factura molt primitiva, com s’escauria a unes poques famílies d’humils pescadors. L’indret, a més, sembla apropiat per a uns temps marcats pel perill de la pirateria: Lloc elevat, amagat però amb bona visibilitat i invisible des del mar (com Vilademont). En contra, però, hi té l’absència del cementiri, consubstancial a tota parròquia i que no s’ha trobat enlloc.
La segona opció (és la que a mí em sembla més plausible) suposaria que les restes de l’antiga parròquia són sota l’actual santuari de St. Grau, del qual n’hauria estat l’orígen. Per què, si no, algú hauria anat a fundar-lo allà dalt “ex novo”? A més, la proximitat geogràfica a la Cala Salionç és més gran que en el cas de la M. D. de Gràcia i, sobre tot, cal tenir en compte la poderosa protecció que podia oferir el proper Castell de Montagut.

Potser algun dia l’arqueologia descobrirà alguna sorpresa al subsol del santuari o de l’ermita que ens aclarirà el misteri.

Mare de Déu de Gràcia:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada