Els termes de Tossa, I

El termenal tossenc és força complicat de seguir i varia segons les fonts. Les dades del límit municipal que dono són les de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) que, suposo, són les oficials. Hi ha, però, alguns límits que no coincideixen amb els tradicionals, per exemple a Terra Negra, on segons l’ICC en cap punt coincideixen 4 pobles sinó 3. Segons s’ha dit des de sempre, el terme de Caldes arriba a Terra Negra en un angle que es va empetitint fins que només el vértex assoleix la confluència amb els altres 3 termes mentre que l’ICC li dóna l’amplada justa per a deixar Llagostera sense contacte amb Vidreres. En quant a la denominació dels termes, que és la qüestió més espinosa, segueixo la que dóna Salvi Gascons i Bassas al llibre “Tossa i el seu Pelegrí”. Crec que les denominacions termenals són sobretot fruit de la tradició i en aquest aspecte dit autor ens ha de merèixer la major confiança. També tinc en compte les referències que ens dóna Mario Zucchitello a “Tossa: La formació d’una vila”. Òbviament, les meves dades poden ser subjectes a discussió i estaré molt content de rectificar-les si s’escau. Al final donaré una llista amb les coordenades aproximades de les fites més importants (sempre segons l’ICC) per si algú en té constància o les vol cercar. Jo en vaig veure alguna fa molt de temps (Set Forats) però m’han comentat que moltes han desaparegut, probablement robades, ja que es tracta de pedres antigues i bellament treballades. Una autèntica llàstima.

Iniciarem el viatge al coll de Terra Negra, punt d’entrada principal a la Vall de Tossa i naixement de la nostra riera. Aquest terme destaca per que, segons la tradició, en un determinat punt coincidirien els municipis de Tossa, Vidreres, Llagostera i Caldes (tot i que, com hem dit anteriorment, l’ICC ho descarta). En la recerca de l’indret exacte, qui escriu hi va participar directament juntament amb companys de Llagostera. Segons la seva documentació, que es remuntava a l’atermenament militar del s.XIX, el punt exacte és actualment dins la carretera, just on arrenca el camí que puja cap a Can Mundet i Caulés. No és doncs allà on hi ha el modern monòlit, que fou col•locat de manera merament simbòlica.

Des de Terra Negra i en sentit E, es situen els Termes Alts, que segons Salvi Gascons són el Terme Blau, Ses Modegueres i Tranquinell, aquest darrer confirmat per la toponímia de Llagostera. A la seva zona trobaríem el Molí d’en Rissech i la Font d’en Dalmau. Des d’aquí saltem en línea recta fins a Cadiretes, però no al Puig, que queda gairebé tot ell dins el terme de Tossa, sinó uns 54 metres més al NNE que és on hi hauria d’haver la fita corresponent (el que hi ha al Puig és un Punt Geodèsic, dels quals algún dia en parlarem). Des d’allà el termenal gira gairebé en angle recte i passa just pel Menhir d’en Llach, que sí que fa de fita, fins la Pedra Sobre Altra que, com el Puig, no és terme tot i que molta gent s’ho pensa i hom parla d’inscripcions a la seva cúspide. Sempre segons l’ICC, el paradòlmen queda tot ell dins Tossa i el terme es situaria més al NE, vora un dipòsit d’aigua avui enrunat. El termenal avança ara bastant cap al NE, voreja el castell de Montagut (actualment dins el terme de Llagostera) fins topar amb... Santa Cristina d’Aro! Sabíeu que Tossa no limita amb Sant Feliu? Des d’aquí el terme segueix el torrent de Vallpresona fins al mar.

Al proper capítol resseguirem la banda de ponent del terme, des de Cala Morisca fins a Terra Negra.

Coordenades aproximades de les fites més importants (segons l’ICC):

FITA 1: 41°46'21.67"N 2°52'14.68"E
FITA 2: 41°46'25.71"N 2°52'19.32"E
FITA 3: 41°46'20.06"N 2°54'24.51"E
FITA 4: 41°46'7.32"N 2°54'58.48"E
FITA 5: 41°45'27.13"N 2°55'42.96"E
FITA 6: 41°45'40.19"N 2°56'29.16"E
FITA 7: 41°46'7.63"N 2°56'58.53"E