dimecres, 23 d’octubre de 2013

SALVO VITALE FELIX TVRISSA

Rellegint algunes obres sobre Tossa, vaig trobar-me l’altre dia amb el famós mosaic de la Vil•la Romana dels Ametllers, descobert per Ignasi Melé l’any 1921 i conservat al Museu Municipal, amb la seva famosa inscripció, coneguda de memòria per tot bon tossenc: SALVO VITALE FELIX TURISSA EX OFFICINA FELICES
El mosaic sembla datar d’època tardorromana, cap als segles IV-V d.C. El que em va sobtar, però, és la diversitat d’opinions sobre el seu significat, tant de les inscripcions com de la imatge que s’hi representa.
A la imatge, tradicionalment s’hi ha vist una representació del propietari de la vil•la, Vitalis, guarnit amb túnica de màniga llarga, toga i pallium blanc. Actualment, però, alguns hi veuen una figura femenina, amb arracades i una galleda o cistell a la mà esquerra, que podria ser una representació al•legòrica del poblat ibèric de Túrissa. La figura està emmarcada en dues columnes sustentant tres arcs, a mode de decorat sumptuós.
En quant a la inscripció, sorprenentment les possibles traduccions són molt nombroses i força divergents entre sí, no havent arribat els entesos a cap acord realment concloent.
Salvi Gascons, a "Tossa i el seu Pelegrí", s'inclina per una de les possibles traduccions de J. Dalmau i Casanovas:
“Mentre visqui Vitalis, feliç Tossa, feliços els del taller”.
Mario Zucchitello, a "Tossa: La formació d'una vila", remarca la diversitat d'interpretacions que s'han fet de l'inscripció i en proposa la següent:
“Si Vitalis té salut, Túrissa és feliç. Fet pel taller de Fèlix”.
Al meu modest entendre, hi ha una altra lectura possible. Fixem-nos primer en la disposició del mosaic:
SALVO VITALE FELIX TURISSA és a sobre, en un lloc preeminent. Es tracta doncs del missatge principal, una proclama que vol semblar inscrita al frontispici d’un temple, sustentada per les columnes. Segueix la imatge, com hem dit també controvertida, sota la qual hi ha la resta de l’inscripció: EX OFFICINA FELICES.
El problema dels romans és que no utilitzaven signes de puntuació i, per tant, les seves inscripcions necessiten puntuar-se per apreciar-ne el veritable sentit. La primera part té per a mí una traducció clara: SALUDABLE VITALIS, FELIÇ TÚRISSA, és a dir, que mentre visqui Vitalis o Vitalis estigui bé, Túrissa serà feliç: Més o menys el que tothom interpreta. Aquest és el missatge principal que, com hem dit, està en un lloc preeminent. Ara ve la part complicada: EX OFFICINA FELICES. Per què és a sota? Només per una qüestió d’espai? O és que es tracta d’un missatge secundari? Jo crec que és una dedicatòria!
E, EX: Preposició d’ablatiu, indica origen o procedència: del, dels, des de.
OFFICINA, -AE: Taller, farga, despatx (o escola!). En sentit figurat, els obrers i/o artesans que hi treballen. Està en ablatiu singular, com correspon a la preposició EX.
FELICES: Aquest és el veritable problema!
FELIX, -ICIS, com a adjectiu, significa feliç, satisfet, content. Però també es pot referir a l’antropònim Fèlix (Feliu). A més, “FELICES” tant pot estar en nominatiu com en vocatiu i acusatiu plurals de la 3a declinació imparisil•làbica. Quin és el sentit correcte?
Si es referís a l’antropònim, hauria d’estar en singular i ser “EX OFFICINA FELIX o FELICEM”. Però està en plural! Així que només es pot referir a l’adjectiu, no al nom “Fèlix”. Jo diria que és un acusatiu plural que fa la funció de Complement Directe. Ara bé, estant en plural no concorda amb el singular ”OFFICINA”. Per què? Descartant un error gramatical, només podem suposar un sentit figurat per al mot “OFFICINA”, que aquí es refereriria a tot el conjunt de persones que treballen al taller i que, per tant, serien “feliços”, en plural.
Amb els meus pobres coneixements, doncs, i recordant que els signes de puntuació els hem d’inserir nosaltres, proposo la següent traducció:
“SALUDABLE VITALIS, FELIÇ TÚRISSA. DEL TALLER, FELIÇOS”.

Comproveu el caràcter redundant de la dedicatòria, com dient: “La proclama és veritat! Si Vitalis està bé, tots els de Túrissa són feliços, i aquí estem els del taller per afirmar-ho”.
Suposo, doncs, que el mosaic possiblement va ser un regal dels obrers d’algun taller, farga o molí al seu amo, per a congraciar-se amb ell o fer-li, com es diria vulgarment, la pilota.
Les coses no han canviat tant des d'aleshores, no us sembla?


 

Cap comentari:

Publica un comentari